INFO

Qui sóc?

No m’agraden les etiquetes, per això no me considero director, ni dramaturg, ni professor, ni constructor de decorats. Però faig tot això i amb molta passió.

 

 

Què faig?

Jugar a teatre amb nins a partir de 3 anys, fins a majors de més de  80  anys.  Els hi escric o adapto un guió per poder-lo representar al finalitzar el taller.

 

Des de quan?

Fa 10 anys que m’hi dedico professionalment amb més de 200 alumnes per any.

 

 

Què et puc oferir?

Totes les eines necessàries per demostrar-te que tu també pots pujar a l’escenari i formar part d’un equip artístic.

 

 

A on?

Actualment els cursos que imparteixo són al Teatre Municipal de Capdepera i al Teatre La Unió de Son Servera.

Tens divuit anys, ets de camí a l’aeroport per agafar un avió i posar rumb cap a Barcelona. El teu pare t’acompanya en cotxe. Mires per la finestra i veus passar en imatges la teva infància: la primera càmera fotogràfica, el primer vídeo enregistrat, el grup de teatre del qual formaves part, el primer relat que escrigueres. I penses que tot allò no ho vols oblidar.

 

Et gradues en cinema i audiovisuals i t’especialitzes en direcció d’art. Descobreixes que el món audiovisual és infinit, que queda molt camí per explorar, però un dia t’adones que no t’acaba d’omplir. Tornes a casa, a les teves arrels, per retrobar-te. Formes un grup de teatre d’adolescents. N’escrius un guió, els hi ajudes a crear i interpretar el personatge, construeixes el decorat i et fascina tant el resultat que, decideixes que en vols més.

 

Un dematí et despertes, mires l’agenda, i tens un buit. Ara sí, decideixes fer allò que fa molt que vols fer, però mai trobes el moment: una pàgina web. Intentes escriure un resum dels deu darrers anys – Deu, ja! –.  Penses en tot el que has fet, en tot el que has après i creus que és insignificant en comparació amb tot el que vols fer i aprendre.

 

T’entra un sentiment d’enyorança al recordar la primera vegada que vares entrar a fer una classe de teatre a un col·legi públic. Recordes aquells infants que, només amb tres anys, jugàveu a fer  teatre; ara són adolescents i continuen al teu costat. Penses, també, amb tots els grups d’adults i també de persones majors, que t’han acompanyat tots aquets anys i al igual que tu, han aprés a estimar el teatre. Repasses els més de cinquanta guions que has escrit i centenars de decorats que has construït i penses... això no acaba aquí!