NoTÍCIES
Crispetes: teatre contra el mal
Dia 23 dijous, divendres 24, dissabte 25 i diumenge 26 de març el grup de teatre d’Arnau Serra va dur a terme la representació de l’obra de teatre “Crispetes” de nom senzill com ho havien estat també altres obres (ara recordo “Taronges”).
Primerament, cal destacar la feina actoral d’aquest gran elenc, perquè no és gens fàcil crear una obra per un col·lectiu tan extens i mantenir el llistó tan alt, que l’inclou dins les obres de teatre en tot el territori català de rabiossíssima actualitat. D’altra banda, crida molt l’atenció la cura que té per tot el que fa a la decoració, l’atrezzo i el vestuari de l’obra. Aquesta selecció acurada del material, també es dóna en la música, amb temes molt ben triats i animosos. Crida molt l’atenció la potència de la metàfora de les crispetes, on cada crispeta es una persona que per ser diferent encara no ha esclatat però que està a punt de fer-ho.
Continua llegint:
https://www.capvermell.org/index.php/cultura/noticies/31663-crispetes-teatre-contra-el-mal
Vestíbul: l'híbrid teatral d'Arnau Serra convenç el públic
L’obra de l’autor presenta tints entre la comèdia i el drama i consagra el Taller de teatre
Seguidament, aquesta vegada cal aplaudir el resultat final, perquè ha convençut al públic que l’ha anada a veure, i aquesta raó es deu a la maduresa del director i la companyia. A més, cal considerar que la formació cinematogràfica d’Arnau queda palesa en les tècniques que empra: la música, perfectament coordinada amb la il·luminació, el decorat, que ens trasllada al vestíbul d’un edifici molt singular, hàbilment construït des de l’ofici teatral que ja regenta aquest director-autor gairebé des de que el conec. La portera, que canta «Como una ola», està notablement representada i serà en certa manera una de les protagonistes de l’obra, més bé la seva relació amb la seva filla, que fa esclatar el conflicte argumental. També la simpàtica parella de germanes representa el contrapunt còmic necessari, que en certs moments fa riure molt a l’espectador. Elles formen part del costumari popular amb els seus prejudicis, però també amb la seva lluita diària per exigir el que és just. La parella nouvinguda del segon serà la que de mica en mica omplirà les escletxes de veritat per descobrir quin és el motor d’una comunitat amb un secret comú. També l’altre parella moderna servirà per veure com les relacions entre dones i homes pertanyen en aquell vaivé d’estires i arronses. Finalment, el corredor, adolescent i irresponsable serà també la nota d’humor que farà encara més gran l’obra de n’Arnau, i que farà aixecar un dit sobre els prejudicis de classe per part de la mare quan s’oposa a la relació del seu fill amb la filla de la portera. I per últim, aquella lluita moral entre les joves osteòpates i la parella ben casada cristianament, que encara creu en la puresa tot i la temptació, interpretats des de la maduresa excepcional dels actors més veterans de la companyia.
Continua llegint:
"Vincles" d'Arnau Serra emociona el Teatre de Capdepera
El dramaturg gabellí presentà a escena, dia 27 de novembre, tres obres de teatre breu de producció pròpia.
No sé si es pot prendre com un aperitiu aquesta presentació de tres peces curtes, que Arnau Serra ha decidit portar a l’escenari gabellí per a vestir-les de llarg. Alguna d’elles ja s’havia estrenat a diferents indrets del poble (una botiga de roba i el racó de les àncores de Cala Gat), i ha estat molt gratificant veure i sentir com en un escenari cobren una altra dimensió, sense interrupcions sonores, ni elements de distracció, mentre es focalitzava l’atenció en el discurs dels actors, i la tensió dramàtica quedava hermèticament tancada dins un espai apropiat.
Continua llegint:
Tal qual: una comèdia necessària
El taller de teatre d’Arnau Serra compleix 10 anys sobre els escenaris amb l’estrena d’una obra hilarant.
Primerament, una obra amb les entrades exhaurides i amb la pròrroga per a dilluns al vespre és un símptoma de qualitat teatral i un gest favorable cap a un autor i una companyia que han sabut mantenir-se sobre els escenaris amb la gairebé professionalitat més que notable. Arnau, té consciència d’autor i aquest fet li ha permès projectar sobre aquesta darrera obra, Tal qual, tota la seva trajectòria, que algun dels seus actors s’encarrega de presentar sobre l’escenari. Però no us enganyeu, és l’autor qui parla per boca dels seus personatges. Sap el que la gent vol, perquè li demanen i Arnau respecta els seus espectadors i els hi atorga aquesta concessió: el públic vol riure. I no és per a menys, la situació actual porta aquesta necessitat evasiva.
Continua llegint:
https://www.capvermell.org/index.php/cultura/noticies/28119-tal-qual-una-comedia-necessaria
Torot: el drama rural retorna al teatre de Capdepera
Arnau Serra regressa als escenaris amb una companyia de teatre per a adults, ja més que consolidada.
Un cap de setmana especial el dels dies 29, 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre, en què la companyia de teatre per a adults dirigida per Arnau Serra va dur a l’escenari l’obra Torot, una obra dramàtica ambientada en una zona rural, on una comunitat decideix establir-s’hi per a refer les seves vides, però allà la tragèdia s’hi instaurarà per oferir el tint obscur de la mort, perquè com diu un dels seus personatges, interpretat per Suso Reixach “tots tenim un costat fosc”.
Continua llegint:
El Carme: teatre a la vorera de mar
Arnau Serra és l’autor i director de “Pepculiar”, interpretada per Marc Bibiloni, amb locució de Yasmine Ferrer. Es tracta d’una curiosa peça en la que el protagonista , en Josep (Pep, pels coneguts) parla amb una veu femenina que poc a poc desmunta la imatge que el protagonista vol mostrar cap a l’exterior, en el món de les cites. Una vegada més, amb certs tocs d’humor, se’n planteja reflexionar sobre el que som , la imatge que volem donar i com ens veuen els altres. Una obra rodona en quan al text, direcció i actuació de Marc Bibiloni. La locució de Yasmine Ferrer, impecable.
Continua llegint:
http://www.capvermell.org/index.php/festes/el-carme/26731-el-carme-teatre-a-la-vorera-de-mar
Emocions a boca de Canó
Dijous 20, a les 19 h, a Capdepera, s'encetà una nova proposta teatral d'Arnau Serra, que segurament no hauria tingut tant d'èxit sense la col·laboració del seu gran elenc actoral. Ja des del punt de venda, situat a la plaça de l'Orient, el savoir fair dels voluntaris teatrals t'introduïa en un bon ambient per a poder presenciar tres obres de teatre breu a diferents indrets del poble, com per exemple, un dormitori del Centre Melis Cursach, una tenda de roba, o el punt final del teatre Municipal. L'atractiu de la proposta era, precisament, emprar escenaris poc habituals per a la dramatúrgia, més propers al poble del dia a dia, de la gent del carrer.
En principi, es distribuí el públic en grups menats per una guia, que portava una bandera. Seguírem la bandera groga i anàrem directes cap al centre Melis Cursach, el director ens convidà a presenciar la primera obra en un dormitori de la casa: els actors i el públic combregava en un espai reduït, on la tensió dramàtica es tenia a flor de pell. La simbiosi era perfecte, tot i que en la primera obra, una discussió d'un matrimoni jove, transmetia l'ansietat dels protagonistes, actors també joves. L'espai era tan reduït, que fins i tot no hi cabé tot el públic dins l'habitació.
Continua llegint:
Cita compartida amb els alumnes del Taller de teatre del Centre Jove
En Rubén és un tipus histriònic, gairebé histèric. Sobreviu com a professor universitari encara que la seva passió és l’escriptura . De fet ja té una novel·la acabada que no s’atreveix a enviar a un concurs. Concurs que guanyaria perquè el seu bon amic Jaume ja ho té tot parlat amb el jurat
Ha fracassat a l’amor, la seva parella el va deixar farta de les seves inseguretats i comparteix pis amb en Charlie, un personatge anglès amb qui té poca o cap afinitat però millor això que estar tot sol.
En Rubén és un tipus histriònic, gairebé histèric. Sobreviu com a professor universitari encara que la seva passió és l’escriptura . De fet ja té una novel·la acabada que no s’atreveix a enviar a un concurs. Concurs que guanyaria perquè el seu bon amic Jaume ja ho té tot parlat amb el jurat
Ha fracassat a l’amor, la seva parella el va deixar farta de les seves inseguretats i comparteix pis amb en Charlie, un personatge anglès amb qui té poca o cap afinitat però millor això que estar tot sol.
Continua llegint:
Terminal 1 o "de com enlairar el públic en el Teatre de Capdepera"
Quatre dies seguits per a representar una comèdia ben dirigida, amb un repertori d'excepció, d'uns actors que se fan estimar, que consoliden una tasca interpretativa, perquè són ja bastants d'anys de confiança els uns amb els altres, de joc teatral, de bons moments de conxorxa i una relació estreta amb el director la que els duu a conectar amb el públic cent per cent. La dosi d'humor està garantida i ademés el magnetisme de les parelles que es proposa a TERMINAL 1 fan que el públic s'enlairi en l'enredament argumental de l'obra, amb personatges que desafien la llei de la fidelitat, amb equívocs sorprenents, amb certes dosis d'humor que el podríem qualificar de "mallorquí". A partir d'aquí anem a pams, perquè la genialitat de Arnau Serra no és fer riure al públic i donar-li el que vol, sinó de mantenir-se en un gènere que agrada amb el llistó qualitatiu en un alt nivell. L'equilibri humorístic dels personatges fa que l'espectador rigui, però també que s'identifiqui, i s'alliberi, en una espècie de catarsi grega, però a la gabellina.
Continua llegint:
El "glamour" dels Moscards s'estén fins al Teatre de Capdepera
Aquest cap de setmana passat, del 22 al 25 de març de 2018, s’estrenà en el Teatre Capdepera l’obra “Moscards” escrita i dirigida per Arnau Serra i protagonitzada per un gran elenc actoral. L’obra, de catifa vermella, es caracteritza per la seva elevada comicitat i significa el regrés del director a un gènere que coneix i domina: la comèdia.
Primerament, alguns actors esperaven ja el públic a l’entrada del teatre, en un ambient de disbauxa i divertiment, amb fotocall inclòs, que ja animava des d’un primer moment, i que ens recordava algunes obres de companyies com Dagoll Dagom, amb els personatges que interactuen amb el públic o fins i tot aquell “happening” del mateix autor, on els personatges eren els ingredients d’una paella interpretat enmig del Passeig Marítim en el transcurs del Festival de les Arts al carrer. Aquest fet es repetirà, tot i que més mesurat, durant l’obra.
Continua llegint:
El refugi: el thriler rural arriba al Teatre de Capdepera.
Un grup d'excursionistes realitza una estada a una casa rural, i el guarda forestal els informa de les normes de convivència que hi ha al bosc i, de sobte, una de les actrius mira fixament en un punt fixe entre el públic.
- I aquella casa d'allà dalt?
Can Carabina és el lloc on tots miren, la causa de la intriga, un lloc on el mateix guarda, interpretat de forma visceral per part de Tolo Alzina, recomana oblidar. Els personatges que surten a escena estan molt ben caracteritzats, amb una experiència d'haver treballat amb el director altres vegades. A l'escenari hi havia un decorat realista, que no li mancava fins el més mínim detall, digne de premi, perquè es notava que hi havia una gran feina al darrere, i els efectes de llum i so estaven meticulosament pensats. És difícil crear una obra de qualitat, i Arnau ho va aconseguir amb obres anteriors com Magdalenes o Cinc germanes, ara bé, és extraordinàriament més difícil mantenir-se, arrissar el ris, arribar a superar-se amb originalitat, i el director gabellí crec que ho arriba a assolir, si més no, ho fa, des de la seva aposta de canvi argumental. Aconsegueix mantenir en tensió a l'espectador, en escenes de marcat dramatisme, on la violència i la violació hi són gairebé de manera explícita, no de manera gratuïta, sinó més bé, per a crear una emoció i una ansietat que supera amb escreix, si aquest és el llistó que se volia posar.
Continua llegint: